Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia.
De fet, la comissió bíblica va publicar els llibresapòcrifs en el marc d'un estudi nacional dels anys vuitanta.
2
Un dels llibresapòcrifs del Gènesi afirma que Lilith va pronunciar aquestes paraules: "Per quin motiu hauria de jeure sota teu?
Uso de apòcrif en catalán
1
Acudia una gran gentada per veure la caiguda del sant apòcrif.
2
Però aquest és un document apòcrif, sense autor conegut, sense firma.
3
L'apòcrif rei parlava amb veu estrafeta perquè no el coneguessin.
4
La primera notícia que hi ha del Graal és a l'evangeli apòcrif de sant Nicodem.
5
Era un llibre que ningú havia vist ni havia llegit mai, l'evangeli apòcrif de la fisiologia catalana.
6
Un apòcrif, doncs, confegit amb l'aiguabarreig de tres generacions i escrit l'endemà d'arribar a aquella casa sola i esgavellada.
7
Diàleg apòcrif entre les Parts
8
És vostè un romànic apòcrif?
9
Pretén ser un fragment d'un diari apòcrif de l'escriptor Rudyard Kipling, amagat sota el nom de Sir John Archibald Hasting.
10
Quan els contrapassaires i l'apòcrif sant s'havien cansat de bregar, els ballaires feien la pila, com a redatament del ball.
11
D'una banda, pel tracte desigual del ministeri a les investigacions de l'informe apòcrif de la UDEF i de l'espionatge a Catalunya.
12
Però pensa que fins arribar a la falsificació hi ha tot un procés: primer era un apòcrif; després, la còpia d'una còpia.
13
Els ballaires solien sostenir el cavallet al cos per mitjà d'uns tirants, que, en alguns casos, formaven part de l'uniforme de l'apòcrif genet.
14
El ministre -ara en funcions, llavors en plenes facultats- va ordenar a la Unitat d'Afers Interns que investigués qui havia elaborat aquell informe apòcrif.
15
Altrament s'hi incloïa un llibre VI, De venenis o de veneriatis animalibus, tot i que avui dia es considera apòcrif o atribuït falsament a l'autor.
16
En el decret gelasià del segle vi sobre "llibres aprovats i no aprovats", l'Església ja fa referència, qualificant-lo d'apòcrif, a un evangeli de Sant Bernabé.